Jaume Cabré

Barcelone années cinquante, le jeune Adrià grandit dans un vaste appartement ombreux, entre un père qui veut faire de lui un humaniste polyglotte et une mère qui le destine à une carrière de violoniste virtuose. Brillant, solitaire et docile, le garçon essaie de satisfaire au mieux les ambitions démesurées dont il est dépositaire, jusqu’au jour où il entrevoit la provenance douteuse de la fortune familiale, issue d’un magasin d’antiquités extorquées sans vergogne. Un demi-siècle plus tard, juste avant que sa mémoire ne l’abandonne, Adrià tente de mettre en forme l’histoire familiale dont un violon d’exception, une médaille et un linge de table souillé constituent les tragiques emblèmes. De fait, la révélation progressive ressaisit la funeste histoire européenne et plonge ses racines aux sources du mal. De l’Inquisition à la dictature espagnole et à l’Allemagne nazie, d’Anvers à la Cité du Vatican, vies et destins se répondent pour converger vers Auschwitz-Birkenau, épicentre de l’abjection totale.Confiteor défie les lois de la narration pour ordonner un chaos magistral et emplir de musique une cathédrale profane. Sara, la femme tant aimée, est la destinataire de cet immense récit relayé par Bernat, l’ami envié et envieux dont la présence éclaire jusqu’à l’instant où s’anéantit toute conscience. Alors le lecteur peut embrasser l’itinéraire d’un enfant sans amour, puis l’affliction d’un adulte sans dieu, aux prises avec le Mal souverain qui, à travers les siècles, dépose en chacun la possibilité de l’inhumain – à quoi répond ici la soif de beauté, de connaissance et de pardon, seuls viatiques, peut-être, pour récuser si peu que ce soit l’enfer sur la terre.

La Tina, una pacífica mestra i fotògrafa que treballa en una escola de Sort, fa unes fotografies d’un vell edifici escolar del poble de Torena que és a punt de ser enderrocat. Un simple gest. Clic. I ja està. El lector anirà descobrint pàgina a pàgina, les conseqüències d’aquest fet aparentment banal. Els anys quaranta, el maquis, la misèria moral del franquisme, les covardies personals i col·lectives, les heroïcitats més impensables que es van esdevenir al Pirineus pallaresos d’ençà que les tropes franquistes van arrasar amb inusitada ferocitat aquella zona durant la guerra civil i els esforços per oblidar, tergiversar o recordar obstinadament els fets, desemboquen a començaments del segle vint-i-u i interpel·len els personatges que, al cap de tant de temps, es decideixen a tibar la manta de la Història.

L’Ismael no ha tingut una infantesa fàcil, però ha aconseguit estudiar; es guanya la vida com a professor de Llengua i Literatura. Un dia, per atzar, es retroba amb una antiga veïna i a poc a poc comencen a intimar. Una trobada, però, amb el conserge de l’institut on treballa ho capgirarà tot. L’Ismael es veurà abocat a una situació límit, una situació de conseqüències traumàtiques, imprevisibles. Recuperar la memòria i aconseguir treure l’entrellat dels fets en què ha quedat atrapat serà una tasca difícil. Cabré matisa la dissort del protagonista amb la peripècia d’un petit senglar que té tirada a distreure’s i a cavil·lar més del compte.

Ο Μικέλ Ζενζάνα, τελευταίος απόγονος μιας άλλοτε ισχυρής μεγαλοαστικής οικογένειας της Καταλονίας, νιώθει πια γερασμένος, χωρίς δίψα για ζωή. Κατά τη διάρκεια ενός δείπνου με μια γοητευτική συνάδελφο δημοσιογράφο σε ένα πολυτελές εστιατόριο που στεγάζεται στο παλιό πατρικό του σπίτι, αποφασίζει να μιλήσει για το παρελθόν του: την οικογένειά του, τη στρατευμένη νιότη του, τον αγώνα του εναντίον της δικτατορίας του Φράνκο, τον παθιασμένο έρωτά του για μια βιολονίστρια, την αγάπη του για τις τέχνες. Έργο μελαγχολικής ομορφιάς, χρονικό του τέλους του φρανκισμού, οικογενειακή σάγκα, στοχασμός για την τέχνη, φιλόδοξο ιστορικό και κοινωνικό μυθιστόρημα, η Σκιά του ευνούχου είναι γραμμένη με απαράμιλλο ύφος και μοναδική δεξιοτεχνία. Προαναγγέλλονται εδώ τα θέματα και οι πρωτότυπες αφηγηματικές τεχνικές που θα εξερευνήσει ο Καμπρέ στις Φωνές του ποταμού Παμάνο και το Confiteor: το ζήτημα του κακού, η εξιλέωση, το βάρος του παρελθόντος, η σημασία της καλλιτεχνικής δημιουργίας και, ιδιαιτέρως, της μουσικής. Η δομή του βιβλίου ακολουθεί τη δομή του έργου του Άλμπαν Μπεργκ Κονσέρτο για βιολί «στη μνήμη ενός αγγέλου».Η Σκιά του ευνούχου τιμήθηκε με τα βραβεία Lletra d’Or, Ciutat de Barcelona και Crtica Serra d’Or, και μεταφράστηκε σε δέκα γλώσσες.

Z jaką łatwością spada się ze szczytów władzy na dno piekła zniesławienia! Jak szybko pełnia życia może stać się igraszką śmierci!Barcelona, koniec 1799 rok. W pokoju hotelowym zostaje znaleziona śpiewaczka, słowik z Orleanu, z poderżniętym gardłem i nożem wbitym w serce. Oskarżenie pada na młodziutkiego poetę, który spędził w jej pokoju namiętne chwile, ostatnie w jej życiu.Ciąg niefortunnych wydarzeń splecie ze sobą losy poety i romantyka z losami wszechwładnego sędziego Massó, prezesa Sądu Królewskiego w Barcelonie, człowieka ogarniętego obsesją władzy, zafascynowanego astronomią, a także, na nieszczęście dla siebie, urodą młodych kobiet. Jaume Cabré wiernie odtwarza klimat epoki i powołuje do życia wiele postaci, wplątanych w sieć namiętności i intryg, korupcji politycznej i walki o władzę.Jaśnie pan to przełomowa powieść w karierze literackiej katalońskiego pisarza, pierwsza przyjęta z entuzjazmem przez czytelników i z uznaniem przez krytykę. Dzięki niej Jaume Cabré otrzymał Hiszpańską Nagrodę Literacką oraz szereg nagród katalońskich, jak Premi Joan Crexells, Crítica Serra d’Or, nagrodę czytelników pisma „El Temps” i nagrodę Prudenci Bertrana, przyznawaną przez czytelników i krytyków.

Un nen poruc que es rebel·la contra la tirania d'un mestre, un assassí que es confessa davant la pròxima víctima, un lladre xuclat pel quadre que acaba de robar, un escriptor que amenaça l'editor de suïcidar-se, un ancià que passeja pels escenaris on va fer la guerra... Són històries colpidores, que es trenen o es visiten les unes a les altres, sempre amb dinamisme, energia, tocs d’humor i incursions en la fantasia.Quan arriba la penombra és un llibre de relats que s’il·luminen com les pedres fogueres. Hi trobem individus inquiets que voldrien ser en alguna altra banda, personatges fora de la llei, aromes de thriller, tocs d’ironia, elements fantàstics… amb la mestria tècnica que l'ha fet cèlebre a tot Europa -salts endavant i endarrere, canvis de punts de vista, veus que es trenen-, però també amb tota la passió vital. Jaume Cabré ha compost un llibre compacte on no hi sobra ni una paraula. Quan arriba la penombra és un conjunt de relats imbricats en una pinya unitària i rotunda, històries tocades per la foscor i per la ràbia, però també per la ironia, la fantasia i el joc.

Podróż zimowa przypomina wielowątkową opowieść, zapowiadającą opus magnum Cabrégo – Wyznaję.Płatny morderca na tropie płatnego mordercy, na którego życie także ktoś nastaje. Szemrany szlifierz diamentów z Amsterdamu, który próbuje wkraść się w łaski łódzkiego jubilera. Człowiek, którego kaszel niesie śmierć. Pianista, który podczas recitalu widzi w pierwszym rzędzie Franza Schuberta, choć ten nie żyje od 150 lat. Kataloński organmistrz surowo ukarany za zbrodnię, przy której nawet nie był obecny. To ledwie garstka bohaterów, których Jaume Cabré wyprawił w podróż.Kataloński mistrz zwodzi i bawi się z czytelnikiem – na poważnie, z przymrużeniem oka, rubasznie. Miesza plany czasowe i wątki. Prowokuje: na przykład, czy J.S. Bach był twórcą muzyki dodekafonicznej albo czy istnieje najbardziej przesłodzony kawałek? Prowadzi wyrafinowaną grę. Podsuwa fałszywe tropy, fałszywe cytaty, z nonszalancją powołuje się na nieistniejące autorytety, z premedytacją myli rzeczywistość z fikcją.

Początek XX wieku. Na końcu świata, gdzie diabeł mówi dobranoc, dogorywa w ciszy zapomniany przez Boga, ludzi i monsiniora Maurycego, biskupa diecezji Feixes, warowny klasztor La Ràpita, siedziba mniszek klauzurowych. Przewodzi im wielebna matka Dorotea, kobieta surowa i pozbawiona poczucia humoru.Brat Junoy, utalentowany muzyk, zostaje tam zesłany w charakterze spowiednika. Pozbawiony dostępu do instrumentów franciszkanin dzięki sile wyobraźni nieustannie przenosi się do abstrakcyjnego raju muzyki, oazy swojej samotności. W imię zdrowego rozsądku prowadzi także ambicjonalną wojnę ze zgorzkniałą matką przełożoną, niespełnioną poetką. Brat Junoy jest zdania, że umartwianie się nie przybliża nikogo do Boga, a niedożywienie wywołuje halucynacje.Po proteście przeciw surowej karze nałożonej na dwie nowicjuszki – z których jedna umiera, druga zaś opuszcza klasztor – popada w ostry konflikt z matką przełożoną, trafia do aresztu i staje przed sądem diecezjalnym oskarżony o herezję, nadużycia i samowolę. Rozpoczyna się proces, podczas którego wszystko zdaje się przemawiać przeciw bratu Junoyowi… W świecie, który nie podziela jego pasji, pada ofiarą nietolerancji.Pasjonująca powieść gotycka, która po raz kolejny udowadnia maestrię katalońskiego pisarza o niepodrabialnym stylu.

La teranyina situa el lector a l'estiu del 1909, durant la Setmana Tràgica. En aquest complex escenari, Jaume Cabré teixeix el relat de les maquinacions d'una família d'industrials que es disputen el poder de la fàbrica i el control de la família.

Després d’escriure la novel·la catalana de més èxit nacional i internacional dels últims temps, Jo confesso, Jaume Cabré reflexiona sobre el fet d’escriure, de llegir, de crear, de viure obert al misteri de la vida i del món. Les incerteses parteix dels interrogants d’un creador i home de cultura inquiet i acaba sent una llarga conversa íntima amb el lector, que esdevé còmplice d'unes vivències que enriqueixen i transformen.

Catalan

One night a boy named Pedro goes into the forest to look for his missing fire engine toy. The nocturnal animals observe him with great curiosity. With their help, he ends up finding his toy, having the adventure of a lifetime, and making some new friends. Children will love the cut-outs on some of the pages that give the illusion of looking inside windows and holes.

Llibre de preludis que l'autor considera com el tercer llibre del cicle de Feixes, està constituït per una novel·la breu, «Luvowski o la desraó», dues narracions «Nocturn» i «Sang de violí» i un contem «Tota l'aigua del cel». Per bé que només «Luvowski o la desraó» pot ser considerada com una continuació estricta de La teranyina i de Fra Junoy o l'agonia dels sons, en el conjunt del llibre hi ha una voluntat d'unitat palesada en l'atmosfera creada, en la tensió dramàtica de cada relat així com també en la referència constant al fet musical, una manera d'entendre el món, que al capdavall dóna títol al recull. Els personatges d'aquests relats es mouen entre l'amor i el misteri l'obsessió per donar un sentit als seus gestos o per justificar les seves accions, empesos pel desig de glòria o per la recerca de l'impossible, dins d'un ventall argumental ple d'interès.

L'any 1999, Jaume Cabré, un dels narradors catalans més importants dels darrers cinquanta anys, va sorprendre tothom amb un assaig fi i rigorós. A El sentit de la ficció va reflexionar sobre la cuina de l'escriptura i, des del punt de vista del creador, va repassar les seves estratègies de narrador, va donar la mena de pautes i elements amb els quals havia anat confegint la poètica d'una narrativitat pròpia i va oferir al lector un conjunt de lúcides interpretacions sobre l'ofici d'escriure. Sis anys després, coincidint amb l'extraordinària projecció internacional de la seva obra narrativa, Jaume Cabré torna a l'assaig amb La matèria de l'esperit, un conjunt de reflexions sobre la lectura literària. Els papers que l'autor hi aplega s'adrecen al lector de literatura, per parlar-li de traduccions, de música, de la creació en general i, en darrer terme, de literatura. La matèria de l'esperit és sobretot un llibre exquisit, un al·legat a favor de la bona literatura i, com tots els llibres de Jaume Cabré, una deliciosa oferta formal, conceptual i literària.

Els tràfecs de l'alegre Barringa Barranga, prostituta retirada; les il·lusions d'en Poquilluca, un cec que ven cupons, tabac i fotos de noies en biquini; la rivalitat de mossèn Pere i del reimer Xic Pitarra... són, entre molts altres, elements que fan xup-xup a Carn d'olla, un plat variat que té per marc de temps els anys de la transició i una geografia que gira entorn del barri de Sant Antoni de Barcelona.

La música serveix per respirar, per ser feliç, per acostar-se a la veritat. La música transforma les persones, les fa més intel·ligents i, sobretot, més bones... La música (l'Art en general) és un camí cap a l'eternitat. Aquestes són algunes de les reflexions que ens proposa Baix continu (2007), una antologia de contes de Jaume Cabré enllaçats tots ells per la música. Cabré, escriptor «ferit de música», melòman empedreït, aplega en aquest volum sis contes protagonitzats per compositors, intèrprets, musicòlegs, constructors d'instruments, estudiants de música... que es mouen, a través del temps, per uns escenaris tenyits tots ells de connotacions musicals, tot escoltant lieder de Schubert, corals de Bach, concerts d'Alban Berg, etc. Com en tota la seva obra, en què hi ha una manifesta preocupació per l'estil, Cabré compon música amb l'instrument propi de l'escriptor: la paraula.

Al segle XIX, en plena Segona Guerra Carlina, Jaume Galceran, també conegut amb el nom de Queraltó, es refugia a les muntanyes del Berguedà per venjar la mort del seu germà. Es converteix en cabdill de bandolers, conegut i temut a tot arreu per la seva violència i crueltat. És qualificat de dimoni per amics i enemics. En el fons, només reclama justícia social i defensa uns valors que porten el senyal de la bogeria, però també el del valor.

Ah, si en Roc Pons hagués anat una mica fort d'història! No s'hauria trobat pas tan venut en el conflicte que se li presenta. En Roc, un noi barceloní com tants d'altres, surt de casa seva una tarda d'estiu i, després de voltar una estona llaga, assedegat, entra en un bar on la gent va vestida d'una manera molt estranya. En Roc ha fet, de sobte, un salt inesperat i fantàstic.

Lovecraft, Lovecraft! En el bany maria conformista d’una confraria asfaltica, desencisada i colpejada, sona de sobte un crit paorós que encongeix l’esperit tot eriçant els pèls del clatell. El melic s’encongeix i les bolitxes se’t posen per corbata. Ets sol a casa i sents com grinyolen les frontisses mal oliades d’una finestra inexistent. Esclata un raucar funest d’apegaloses granotes que es barreja al parrupeig mòrbid d’uns coloms moribunds. T’arriben a la vista reflexos de colors desconeguts junt amb esquitxos de supuracions malignes, degotalls corromputs, alès fètids i polsims macabres. Personatges sinistres vinguts d’un més enllà espaordidor dansen el ritual de la por. Tens el llibre a les mans i no el pots deixar anar malgrat que saps que t’obrirà l’única i veritable porta de l’horror al qual t’arrossegarà per sempre més. Ai, si el pobre H. Ph. Lovecraft aixequés el cap!

Quan el Blauet va decidir deixar la selva i conèixer món, va haver d'aprendre molt sobre els costums del fred i la calor en el nostre país perquè, a la selva, el temps era sempre el mateix.Coneixerà la senyora Tardor, que fa perdre les fulles al Pollancre; l'Hivern, que gela l'Estany; la Primavera, que fa retornar els amics, i l'Estiu, que fa madurar el gra.

Jaume Cabré concep la literatura com una recerca. Al llarg dels anys, aquesta recerca li ha anat generant dubtes, plantejant proves i fins i tot parant trampes. Des del coneixement de qui fa dècades que dona respostes i solucions al procés creatiu, Cabré ha escrit tres textos testimonials i teòrics que són un tresor per a qualsevol amant de la literatura i de l’art. Són textos escrits amb la complicitat de qui es reconeix, abans que res, com un lector, com un oient, com un espectador. El volum reuneix tres llibres anteriors de Jaume Cabré: El sentit de la ficció, La matèria de l’esperit i Les incerteses, va precedit d’un pròleg de l’estudiós Sam Abrams, i incorpora un índex onomàstic i un índex temàtic.

Aquesta edició aplega en un sol volum La teranyina, Fra Junoy o l'agonia dels sons i Luvowki o la desraó.La teranyinaLa Catalunya industrial de començaments del segle XX, les lluites pel poder dins d'una mateixa família d'industrials, amb la Setmana Tràgica de fons històric.Fra Junoy o l'agonia dels sonsEl frare organista del convent de Sant Aniol és enviat, com a càstig, al monestir de la Ràpita en qualitat de pare confessor de les monges. Llavors comencen els problemes de debò.Luvowki o la desraóQuè pot esdevenir-se en un balneari on es troben una exnovícia, un aprenent de vampir i Claude Debussy que hi era amb intenció de descansar?

Primer llibre de Jaume Cabré, un recull de narracions, que va rebre el 1973 el Premi «Víctor Català».En paraules de Cabré: «Aquest recull que arreplega tretze moments narratius ben diferents, va ser concebut com un racó de mals endreços. Si en un principi el títol era "Atrafegada claror", no he dubtat a canviar-lo per l'actual que crec més adient, potser perquè no intento aquí una unitat temàtica o tècnica, sinó més aviat un assaig de plantejaments artístics amb històries de tots colors on el món real i l'oníric tant són a tocar com força allunyats i on l'home que som tots nosaltres s'hi reflecteix o intenta ser-hi reflectit. Podria invocar molts déus als quals dec part de la vida d'aquestes faules. Però fóra inútil: quasi sempre el déu invocat s'ha diluït en el seu record i, silent, s'ha fet fonedís; aleshores és impossible descobrir-lo. Com pot ser difícil descobrir-hi els penats: hi són, però, ineludibles.»

Ha mort el papa Luna, el darrer pontífex, per a molts, de la causa d'Avinyó. Al castell de Peníscola, els autèntics cardenals de la cristiandat busquen successor. A l'exterior, espetega la pluja seca d'una nit carregada de tensions.

Sumérgete en el nuevo cuento de Jaume Cabré, una historia llena páginas con troqueles y sorpresas donde Ariadna se hace amiga de la luna y juntas viajarán en globo por el cielo, desde la ciudad a la sabana, conocerán a seres fantásticos y ¡vivirán aventuras únicas!

–Mira, en el país del cuento nunca anochece y la gente va perdiendo su sombra.–Miau –dice Bicho.–Y resulta que, al quedarse sin sombra… ¡se quedan también sin fuerzas! –Miaaau –contesta Bicho. Y, sin pensárselo dos veces, da un salto y… ¡se mete de cabeza en el cuento!Adéntrate en este cuento y conoce a Comenoches, un hada muy especial, despistada y enigmática y a los otros el Roble que habla, las urracas pispa sombras, Berta y Baldufa!

Spanish

Seine Frau hält immer noch nichts von der Anschaffung des Bildes, doch Claudi ist Tag für Tag fasziniert von dem Gemälde, bezaubert von der schönen Bäuerin auf dem Feld, die sich seinem Blick entzieht. Könnte er ihr doch nur einmal ins Gesicht schauen, sie fragen, wie sie heißt, einfach eintauchen in die Welt hinter der Leinwand …Ein kleines Juwel über die Sehnsucht nach der Schönheit vom Großmeister der katalanischen Literatur. Jaume Cabré erzählt darin mit einem Augenzwinkern von der Flucht eines Mannes vor der Welt und einem Wunsch, der vielleicht besser unerfüllt geblieben wäre. Wunderbar in Szene gesetzt mit Illustrationen von Jörg Hülsmann.

Novela de Cabré en la que, por primera vez, aparece de forma evidente el tema de la música y, por extensión, el del valor de la creación en general.

L'Home de Sau ha estat segrestat. I qui és aquest senyor tan important? Doncs la més gran troballa arqueològica del continent. En Pau i la Berta descobriran, juntament amb el periodista Ton Carbonell i amb l'ajut inestimable de l'equip d'arqueòlegs, els autors del robatori enmig de nocturnes i estrambòtiques peripècies per Vic i pel Departament d'Arqueologia de la Universitat de Bellaterra.