
L'any 1999, Jaume Cabré, un dels narradors catalans més importants dels darrers cinquanta anys, va sorprendre tothom amb un assaig fi i rigorós. A El sentit de la ficció va reflexionar sobre la cuina de l'escriptura i, des del punt de vista del creador, va repassar les seves estratègies de narrador, va donar la mena de pautes i elements amb els quals havia anat confegint la poètica d'una narrativitat pròpia i va oferir al lector un conjunt de lúcides interpretacions sobre l'ofici d'escriure. Sis anys després, coincidint amb l'extraordinària projecció internacional de la seva obra narrativa, Jaume Cabré torna a l'assaig amb La matèria de l'esperit, un conjunt de reflexions sobre la lectura literària. Els papers que l'autor hi aplega s'adrecen al lector de literatura, per parlar-li de traduccions, de música, de la creació en general i, en darrer terme, de literatura. La matèria de l'esperit és sobretot un llibre exquisit, un al·legat a favor de la bona literatura i, com tots els llibres de Jaume Cabré, una deliciosa oferta formal, conceptual i literària.