
Lovecraft, Lovecraft! En el bany maria conformista d’una confraria asfaltica, desencisada i colpejada, sona de sobte un crit paorós que encongeix l’esperit tot eriçant els pèls del clatell. El melic s’encongeix i les bolitxes se’t posen per corbata. Ets sol a casa i sents com grinyolen les frontisses mal oliades d’una finestra inexistent. Esclata un raucar funest d’apegaloses granotes que es barreja al parrupeig mòrbid d’uns coloms moribunds. T’arriben a la vista reflexos de colors desconeguts junt amb esquitxos de supuracions malignes, degotalls corromputs, alès fètids i polsims macabres. Personatges sinistres vinguts d’un més enllà espaordidor dansen el ritual de la por. Tens el llibre a les mans i no el pots deixar anar malgrat que saps que t’obrirà l’única i veritable porta de l’horror al qual t’arrossegarà per sempre més. Ai, si el pobre H. Ph. Lovecraft aixequés el cap!